domingo, 18 de octubre de 2009

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques

*(Les parts del text subratllades són els tòpics literàris i les parts del text marcades en groc són les figures retòriques)

1.

Pues si tan breve se nombra,

De nuestra vida gocemos

El rato que la tenemos:

Dios a nuestro vientre hagamos;

Comamos hoy y bebamos,

Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1. Carpe diem.

2. Hipèrbole “Que mañana moriremos”.

3. L’autor expressa que la vida és molt curta i que s’ha de viure el moment, en el temps que ens queda per a disfrutar perquè la mort esta cada vegada més pròxima.

2.

(…) coged de vuestra alegre primavera

El dulce fruto, antes que el tiempo airado

Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1. Beatus ille.

2. Metàfora “cubra de nieve” i “dulce fruto”.

Metonímia “hermosa cumbre”.

3.

¿Qué descansada vida

La del que huye del mundanal ruïdo

Y sigue la escondida

Senda por donde han ido

Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1. Beatus ille.

2. Pregunta retòrica “¿Qué descansada vida...”

Epíteto “mundanal ruïdo”

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1. Fugit irreparabile tempus.

2. Hipèrbaton.

3. El poeta en la seva obra fa referencia a la fugacitat de la vida (fugit irreparabile tempus) i tambè fa referencia en que sa de viure el moment ja que la vida es massa curta(carpe diem).

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

Posa amb nou llustre

Lo saber dels avis:

Mai li dissipen una son lleugera

Sòrdides ànsies.

Què tants esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? Qui , deixant la patria,

Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1. Captatio benevolenti.

2. Interrogació retòrica “Per què dins terres que altre sol fecunda viure voldríem?” i “Qui, deixant la pratria, Fuig de si propi?”

6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places i temples i edificis grans,

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors

Un riu que banyi l’herba pels voltants,

Un ocellet que d’amor vessi els plants

Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1. Sit transit gloria mundi.

2. Enumeració “alts honors, places i temples i edificies gran, delícies, tresors”

Polisíndeton “ Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, places i temples i edicis grans”

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual

És limitat per alguns pocs acres paterns,

I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

En son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,

Foc a l’hivern

(…)

A.POPE

1. Beatus ille.

2. Paradoxa “Foc a l’hivern”.

8.

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia

1. Sit transit gloria mundi.

2. Enumeració “delits, riqueses, honres, majestats”.

9.

Alça’t, oh Barcelona,

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

1. Ubi sunt

2. Personificació “Alça’t, oh Barcelona” i “Mira que una corona”

Apòstrofe:“Alça’t, oh Barcelona”.

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?

1. Sit transit gloria mundi.

2. Interrogació retòrica “amb què s’afanya sota el sol?”

3. Diu Cohèlet que en realitat no hem de creurens res perquè tot pasa i sol queda la nostra satisfacció del treball ben fet.

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.

Les teves dents són un ramat d'ovelles toses

que pugen de banyar-se.

Totes van aparellades,

no n'hi ha cap sense companya.

Com un fil escarlata són els teus llavis,

la teva boca és un encís,

dues meitats de magrana són les teves galtes

darrere el teu vel.

El teu coll és com la torre de David,

que s'alça sobre els cims;

hi ha penjats mil escuts,

tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1. Descripció puellae.

2. Metàfora “la teva boca es un encís”

Asíndeton “Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Comparació “els teus ulls són coloms”, “La teva cabellera és com un ramat de cabres”, “Les teves dents són un ramat d'ovelles toses”, “Com un fil d’escarlata són els teus llavis”

3. En el text l’autor preten destacar la belleza il·limitada de la seva estimada

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.

Josep Carner

1. Carpe diem.

2. Paralelisme “Ara és...”