Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques
*(Les parts del text subratllades són els tòpics literàris i les parts del text marcades en groc són les figures retòriques)
1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo
1. Carpe diem.
2. Hipèrbole “Que mañana moriremos”.
3. L’autor expressa que la vida és molt curta i que s’ha de viure el moment, en el temps que ens queda per a disfrutar perquè la mort esta cada vegada més pròxima.
2.
(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)
GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
1. Beatus ille.
2. Metàfora “cubra de nieve” i “dulce fruto”.
Metonímia “hermosa cumbre”.
3.
¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido
FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
1. Beatus ille.
2. Pregunta retòrica “¿Qué descansada vida...”
Epíteto “mundanal ruïdo”
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
1. Fugit irreparabile tempus.
2. Hipèrbaton.
3. El poeta en la seva obra fa referencia a la fugacitat de la vida (fugit irreparabile tempus) i tambè fa referencia en que sa de viure el moment ja que la vida es massa curta(carpe diem).
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
1. Captatio benevolenti.
2. Interrogació retòrica “Per què dins terres que altre sol fecunda viure voldríem?” i “Qui, deixant la pratria, Fuig de si propi?”
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places i temples i edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
1. Sit transit gloria mundi.
2. Enumeració “alts honors, places i temples i edificies gran, delícies, tresors”
Polisíndeton “ Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, places i temples i edicis grans”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
1. Beatus ille.
2. Paradoxa “Foc a l’hivern”.
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
1. Sit transit gloria mundi.
2. Enumeració “delits, riqueses, honres, majestats”.
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
1. Ubi sunt
2. Personificació “Alça’t, oh Barcelona” i “Mira que una corona”
Apòstrofe:“Alça’t, oh Barcelona”.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
1. Sit transit gloria mundi.
2. Interrogació retòrica “amb què s’afanya sota el sol?”
3. Diu Cohèlet que en realitat no hem de creurens res perquè tot pasa i sol queda la nostra satisfacció del treball ben fet.
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
1. Descripció puellae.
2. Metàfora “la teva boca es un encís”
Asíndeton “Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Comparació “els teus ulls són coloms”, “La teva cabellera és com un ramat de cabres”, “Les teves dents són un ramat d'ovelles toses”, “Com un fil d’escarlata són els teus llavis”
3. En el text l’autor preten destacar la belleza il·limitada de la seva estimada
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner
1. Carpe diem.
2. Paralelisme “Ara és...”